| |
|
La nostra història
Des de finals de l'any 2002, oferim serveis
relacionats amb la comunicació mèdica i científica.
Ideem, dirigim i realitzem diversos projectes de comunicació
científica.
Ja des de l’adolescència, quan escrivia per
a la secció de ciència del magazín
de l’escola, m'adonava de la dificultat que comporta
intentar transformar en paraules les experiències
viscudes en el laboratori. Sentia una necessitat visceral
de comunicar la ciència: era una fascinació
inexplicable. Creixes pensant que ciències i lletres
són disciplines irreconciliables; si més no,
així t’ho fan viure des de ben petit. Als 15
anys, la pregunta clàssica: «Ciències
o Lletres?». I no acabes d’entendre per què
s'ha de triar. Les dues cultures, com ja
definia CP Snow l’any
1959. Snow deia que mentre els científics desconeixen
Shakespeare, els literats ignoren la segona llei de la termodinàmica.
A les aules de la Facultat de Medicina vaig ser conscient
d’una altra realitat. En la més humana de les
ciències, no se’ns forma per poder explicar
a ningú què és allò que li passa:
en aquestes ocasions, els metges ens comencem a perdre en
un llenguatge incomprensible; i així, emparats per
la terminologia prenem consciència que no sabem com
guarir el desconeixement.
Hi ha un viu debat entre els dos punts de vista: són
els científics a qui cal formar perquè siguin
capaços de transmetre els seus coneixements, o bé
són els periodistes i/o comunicadors els qui s'han
de formar per poder entendre la ciència i el seu
context? Hi ha una lluita aferrissada entre on acaba la
divulgació i on comença el periodisme científic.
Jo no crec pas tenir la resposta al dilema, però
sí que vull contribuir a omplir aquest gap
entre els qui entenen la ciència i els qui saben
com explicar les coses.
I és així com, dins d’aquesta «ruptura»
entre la ciència, la cultura científica i
les paraules per comunicar aquests fets, dins l’abisme
entre les dues cultures, em vaig endinsar en el món
de la comunicació científica. És, doncs,
per aquest motiu que he fet de la meva especialitat, de
la feina de cada dia, una contribució a vèncer
el desconeixement, tot posant la meva formació científica
i mèdica al servei del coneixement i de com comunicar-lo,
al servei de tothom. I això, amb l'únic objectiu
de contribuir a una cultura comuna: la cultura del coneixement
i del futur.
|
|
|
|
